GALOP INFERNAL (Can Can)
OPERETA "ORFEU ALS INFERNS"
JACQUES OFFENBACH
Jacques Offenbach, nascut a Colonia (Alemanya) al 1819, va ser un nen prodigi que als 7 anys tocaba el violí, als 8 ja feia les seves primeres composicions, i als 9, era una promesa del violoncel.
Va anar a estudiar molt jove a París on va tocar professionalment a diverses orquestres. Però ell volia compondre òperes, i tot i que tenia talent per compondre melodies en 5 minuts que es xiularien a tota Europa, no va triomfar en el gènere de l'òpera seriosa fins als finals dels seus dies amb "Contes de Hoffmann", d'on coneixem obres com la "barcarola". Aquí podem sentir un fragment amb la gran soprano catalana Montserrat Caballé.
Va treballar també com a director d'orquestra, però, tot i tenir un cert reconeixement, tampoc li agradava.
Li atreia la vida bohèmia, els teatres, els salons,... Va viure als Camps Elisis, en una barraca i posteriorment en un carruatge, amb els seus 5 fills (d'una dona espanyola).
De la seva època s'atribueix el naixement, l'auge i la decadència del gènere de l'opereta, creat per ell.
Offenbach va viure la revolució del 1848 i posteriorment la del 1868, d'on sortirien els seus seguidors, ja que les seves lletres (libretos) eren una sàtira de la societat i dels excesos de l'època imperial. Era, d'alguna manera, l'ídol dels republicans.
què és una opereta?
L'opereta és un gènere musical teatral derivat de l'opera buffa que neix al s.XIX a París. Es caracteritza per tenir una durada més curta que l'òpera i per tenir un caràcter humorístic i satíric, motiu pel qual la llei no permetia que suressin més d'un acte (inicialment). També inclou més part de diàleg, escenes de ball i cançons.
Què és un "libreto"?
text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical
ORFEU ALS INFERNS
Galop infernal (Can-can)
ARGUMENT:
Aquesta opereta es basa en el mite d'Orfeu, els cantor dels Déus, que va perdre la sseva estimada Euridice quan va ser mossegada per una serp. Orfeu la va a buscar al regne dels morts i deixen que se l'emporti amb la condició que no es giri a mirar-la, però ell ho fa i la seva estimada mor.
Aquesta obra és una sàtira ferotge i una paròdia irreverent d'aquest mite.
PRIMER ACTE:
Escena 1: prop de Tebes
L'obra comença amb el personatge "Opinió Pública" explicant qui és i proclamant-see com a guardiana de la moralitat. Vol que Orfeu i Euridice, un infeliç matrimoni en què un odia l'altre, tornin a estimar-se, però ho té molt pelut: Euridice està enamorada del pastor Aristeu que és el seu veí, mentre que Orfeu està enamorat de Cloe, una pastora.
Quan Orfeu confon Eurídice amb Cloe comença un enfrontament, i Euridice insisteix que han de divorciar-se. Però Orfeu, tement la reacció de l'Opinió Pública, la "pica" tocant música de violí (que ella odia) intentant que no es produeixi un escàndol.
De nou trobem Aristeu (que en realitat és Plutó disfressat, Déu dels Inferns) cantant una cançó. Euridice creu que Orfeu conspira per assassinar Aristeu, però en realitat és una trama entre Orfeu i Aristeu per assassinar-la a ella, de manera que Orfeu quedarà lliure i Plutó se la podrà emportar als inferns.
Plutó fa a Eurídice passar sobre un parany per a llops, i quan ella mor, Plutó recupera la seua vertadera forma mentre que Eurídice s'adona que no està tan malament la mort quan el Déu dels Inferns està enamorat de tu. Descendeixen plegats als Inferns, però Eurídice encara té temps de deixar-li una nota al seu marit, dient-li que no ha pogut evitar ser raptada.
Tot sembla anar perfectament per a Orfeu, fins que l'Opinió Pública el captura i l'amenaça d'arruïnar la seva carrera de professor de violí si no va a rescatar a la seva dona de l'infern. Orfeu no té més remei que acceptar-hi de mala gana.
Caràtula de l'estrena de l'obra
Orfeu i Euridice sortint dels inferns
Escena 2: l'Olimp
Els déus de l'Olimp estan completament adormilats d'avorriment. Però les coses prenen un caire més interessant quan Diana torna i comença a xafardejar sobre Acteó, el seu actual amant. Però Júpiter, estupefacte amb el capteniment de la suposada deessa de la virginitat, ha
convertit Acteó en cérvol. Llavors arriba Plutó i parla als altres Déus dels plaers de l'Infern, incitant-los a rebel·lar-se contra l'absolut avorriment de l'Olimp. Quan Júpiter pregunta què està passant, els altres déus li reprotxen la seva immensa hipocresia, descrivint i ridiculitzant tots els seus mitològics afers amorosos. No obstant això, l'acció pren un gir inesperat quan s'anuncia l'arribada d'Orfeu, el que obliga als Déus a mostrar el seu més recte capteniment. Orfeu apareix acompanyat de l'Opinió Pública, i demana sense massa convicció que li sigui tornada la seva dona. Plutó se sent preocupat per si es veurà forçat a deixar anar Eurídice, i, després d'una cita d'Orfeo ed Euridice de Gluck que fa plorar als Déus, Júpiter, que veu la possibilitat de seduir Eurídice, anuncia que ell mateix anirà a l'infern a rescatar-la. Els altres Déus, veient la possibilitat de fugir de l'avorrit Olimp demanen anar amb ell, i en consentir-hi, els Déus ho festegen alegrement.
SEGON ACTE:
Escena 1:
Eurídice està ben guardada per Plutó, i troba tediosa la vida de l'infern. El seu escarceller, un estúpid esbirro anomenat John Styx, no ajuda a fer la vida més agradable, particularment pel seu costum d'explicar, a la més mínima oportunitat, la història completa de quan va ser rei dels beocis, abans de morir. Perquè si no hagués mort, encara seria rei.
Júpiter arriba a l'Infern amb Plutó, i de seguida esbrina on s'amaga la dona: en observar una porta tancada amb pany i clau, dedueix que Eurídice es troba a dins. Immediatament es converteix en una bella mosca daurada i passa a través del forat del pany. Troba Eurídice a l'altre costat i, plegats, canten un duet d'amor, en què la part de Júpiter consisteix completament en un brunzit de mosca. Després li revela la seua vertadera identitat i promet ajudar-la, principalment perquè la vol per a ell.
Escena 2:
L'escena mostra una enorme bacanal que estan celebrant els Déus a l'infern. Eurídice s'hi cola, i els plans de Júpiter per endur-se-la es veuen interromputs per la crida al ball. Malauradament, Júpiter només pot ballar minuets, dansa que tothom troba avorrida i odiosa. És el moment del número més popular de l'òpera, el Galop Infernal (més conegut com a Can-can), i tothom es deixa portar per la més salvatge disbauxa.
Una música de violí anuncia que Orfeu s'aproxima amb l'Opinió Pública, però Júpiter té un pla, i promet a Eurídice que la salvarà del seu marit. Com en el mite estàndard, Orfeu no ha de mirar enrere, perquè si ho fa perdrà Eurídice per sempre. L'Opinió Pública no deixa de vigilar-lo, evitant que faci trampa, però Júpiter llança un enlluernador llamp, fent Orfeu saltar i mirar enrere, i tot acaba bé per a tothom, amb la repetició del galop.
UNA MICA MÉS
ESCOLTA LA VERSIÓ ORIGINAL D'AQUESTA OBRA
(tot i que en una coreografia contemporània):
ESCOLTA ALTRES VERSIONS/COVERS:
GUITARRA
METAL
BATERIA
UN COMPOSITOR FRANCÉS DEL S.XX VA UTILITZAR AQUESTA MELODIA PER UNA DE LES SEVES GRANS OBRES MESTRE. VA SER SAINT SAENS EN EL SEU "CARNAVAL DELS ANIMALS"
("La tortuga"):
a
a
PREGUNTA'T:
-
Quina versió de les que has escoltat t'agrada més? per què?
-
Quina és la principal diferència respecte a l'original?
-
Quant temps separen aquests dos compositors (Offenbach i Saint-Saens)?
-
Per què creus que Saint-Saens va agafar l'obra d'Offenbach per a una de les seves composicions?
-
Creus que avui en dia seria possible agafar una obra d'un altre compositor i adaptar-la? Per què?
PRACTIQUEM
RITMES BÀSICS - PRÀCTICA
Una vegada hem practicat els ritmes bàsics de blanca, negra, corxera i silenci de negra, apliquem aquests coneixements a la nostra obra musical.
Fixa't en aquests alumnes d'ESO. Nosaltres interpretarem una versió en percussió corporal molt semblant.
COM HO FAREM?
Estudiarem i practicarem per una banda el ritme de percussió corporal. D'altra banda, el ritme amb pals xinesos (podem utilitzar bolis). Una vegada apreses les dues coreografies, les interpretarem alhora, formant diferents grups. Tots els alumnes heu de saber les dues coreografies!
pals xinesos o bolis
Fixa't que hi ha unes lletres petites al llarg de la partitura. Són les indicacions de dinàmica, que ens indiquen amb quina intensitat (volum) hem de tocar. Si les respectem veurem que el resultat és molt més expressiu.
Ara que ja sabem aquesta primera coreografia rítmica, anem a practicar la percussió corporal. A la "partitura" següent pots desxifrar els moviments de cada part o secció. T'ajudarà veure el vídeo anterior, perquè es molt similar, tot i els petits canvis de la introducció i la coda.
Què vol dir "coda!?
Conjunt de compassos al final d'una composició musical que donen la sensació d'acabament.
És una paraula italiana que vol dir "cua"
CONJUNT INSTRUMENTAL ORFF
A continuació anem a interpretar aquesta cançó amb instruments de percussió Orff. El Mètode Orff és un mètode pedagògic per a l'ensenyament musical que va ser escrit el 1930 per Carl Orff i utilitza instruments "escolars", que serien la versió simplificada d'altres instruments de percussió professional. Aquests instruments són, entre d'altres:
-
Instruments de fusta: Claus, Maraques, Güiro, Castanyoles de mànec, Caixa xinesa i Temple block.
-
Instruments de metall: Plats, campana, cròtals, cascavell, sonalla i triangle.
-
Instruments de membrana: Bongos, pandero, pandereta, congas, timbal i caixa.
-
Instruments de placa: Carilló (soprano i alt), Xilofon (soprano, alt i baix) i Metal·lòfon (soprano, alt i baix).
Per a interpretar la cançó "Galop infernal" utilitzarem els instruments dels que disposem a l'aula i adaptarem la partitura següent. Podrem afegir l'acompanyament rítmic que hem practicat amb els pals xinesos i la percussió corporal, o podem adaptar aquests ritmes amb instruments que tinguem a l'aula.
AL FINALITZAR AQUESTA ACTIVITAT HAURÀS DE SABER:
A NIVELL TEÒRIC:
-
A quin segle i a on va viure Jacques Offenbach.
-
Altres músics de la seva època.
-
Què és un "libreto"
-
Què és una "opereta"
-
Signes de dinàmica musicals
-
Què és l'estructura d'una cançó i el significat de "coda"
-
Què són els instruments Orff
A NIVELL PRÀCTIC:
-
Interpretar el "galop infernal" amb percussió corporal i pals xinesos (o bolis)
-
Interpretar el "galop infernal" amb instruments orff
-
Reconèixer auditivament les negres, corxeres i silenci de negra
-
Reproduir percudint les negres, corxeres i silenci de negra
-
Escoltar i escriure un ritme amb negres, corxeres i silenci de negra
-
Poder escriure i reproduir un ritme amb negres, corxeres i silenci de negra
-
Interpretar diferents dinàmiques (intensitat)
-
Ordenar les frases d'una cançó: A, B, C,... segons la seva estructura
AVALUACIÓ DE L'UNITAT:
TEORIA: PROBA ESCRITA
-
Preguntes escrites sobre els diferents conceptes estudiats a l'unitat: l'obra, l'autor, curiositats, conceptes teòrics,....
-
Dictat rítmic
-
Dictat melòdic
-
Escrit personal. Valoració del tema: autor, època, opinió,...
-
Dinàmiques musicals; pp, p, mp, mf, f, ff, crescendo i diminuendo
-
Esbrinar l'estrucura d'una cançó.
PRÀCTICA:
-
Interpretació de percussió corporal: individual i en grup.
-
Interpretació amb instruments orff: individual i en grup.
-
Reconèixer auditivament les negres, corxeres i silenci de negra. Proba oral
-
Poder escriure i reproduir un ritme amb negres, corxeres i silenci de negra. Proba oral