1. L'UKELELE
1.1 QUÈ ÉS I D'ON PROVÉ?
1.2 TIPUS D'UKELELE
1.3 PARTS DE L'UKELELE
1.1 QUÈ ÉS I D'ON PROVÉ?
Ukelele és un instrument de la família dels cordòfons (corda polsada o puntejada), ja que el que sona són les cordes. Es poden polsar amb una pua (o plectre) o més freqüentment amb els dits.
Tot i que molta gent veu l'ukelele com una joguina o una guitarra petita, no és ni una cosa ni l'altra. L'ukelele es tracta d'un instrument tradicional procedent de Hawai, molt utilitzat també a la Polinèsia.
Per conèixer els seus orígens ens hem de remontar a finals del segle XIX i, concretament, a l'illa portuguesa de Madeira, d'on va zarpar un vaixell britànic amb més de 400 tripulants que es dirigia a Hawai per treballar a les plantacions de canya de sucre. Segons la història, un dels tripulant va agafar el seu "cavaquinho", un instrument de quatre cordes popular de Portugal (també s'anomena "braguinha"), i va començar a tocar una cançó amb ell, el que va deixar totalment captivats als habitants locals amb el seu so.
Els nadius el van denominar "ukulele", que literalment significa "puça saltarina"
(«uku» es «puça» en hawaià i «lele», «saltar»).
Els tripulants, una vegada acabat el contracte a les plantacions de canya de sucre, es van afincar a Honolulu i van començar a treballar com a fusters. Fabricaven mobles, però també instruments musicals. En un moment determinat, van crear un híbrid a partir del cavaquinho i es creu que va ser llavors quan va néixer l'ukelele, instrument que avui en dia es considera imprescindible a qualsevol grup de música tradicional hawaiana.
1.2 TIPUS D'UKELELE
Ukelele soprano
Ès el més petit de la família. Medeix uns 53cm. Aquest ukulele és el més venut ja que la seva petita mida fa que te'l puguis emportar a tot arreu. A més, el seu so és el més agut i característic. Quan penses en un ukelele, és el so de l'ukelele soprano el que primer ens ve al cap. Això, unit al seu preu més econòmic, fa que sigui la primera opció per a molts.
Potser no és el més còmode, ja que la distància entre trasts és curta i no és fàcil posicionar els dits de mans grans.
Ukelele concert
L'ukelele concert és una mica més gran que el soprano, uns 58/62 cm de longitud. A més, depenent del fabricant, incorpora algun trast més, normalment entre 14 i 19. I la seva caixa de ressonància també és una mica més gran.
Després de l'ukelele soprano, l'ukelele concert és el més popular. La seva mida fa que el seu volum sigui major respecte al soprano i sona més fort. Això també influeix en la distància entre trasts, que al ser més gran, fa que sigui més còmode de tocar, especialment si tens els dits grossos.
Ukelele tenor
Amb una longitud una mica més gran a la del concert, trobem l'ukelele tenor, d'uns 67/68 cm. En aquest tipus d'ukeleles la diferència amb el soprano ja és apreciable. Això implica una separació més gran entre els trasts, fent que sigui més fàcil la formació d'acords. A més, al tenir la caixa de ressonància més gran, el volum de so és també major que els anteriors ukeleles i el seu so és més greu.
Ukelele baríton
És el més gran de tots, aproximadament 76/78 cm. Les diferències amb el tenor són pràcticament les mateixes que les d'aquest respecte al de concert: més longitud, caixa de ressonància més gran, so més profund,...
És el més semblant a una guitarra. De fet, l'afinació de les seves cordes coincideix amb les 4 primeres cordes de la guitarra, així que si ja toques aquest instrument et serà molt fàcil aprendre a tocar aquest tipus d'ukelele.
Altres ukeleles
Tot i que hem anomenat els models "bàsics", has de saber que existeixen altres models, com són el sopranino, súper soprano o súper concert, ukeleles de 6 y 8 cordes, inclús existeixen híbrids entre el banjo i l' ukelele, el "bajolele". O entre guitarra i l'ukelele, el "guitalele".
explicació tipus d'ukelele
bajolete
guitalele
1.3 PARTS DE L'UKELELE
Cos: És el conjunt de tres peces, la tapa harmònica, els “aros” i el fons. Tots tres formen la caixa de ressonància o cos de l’ukulele el qual serveix per amplificar el so produït per la vibració de les cordes.
Tapa harmònica (caixa de ressonància): És una part essencial en qualsevol instrument de corda ja que el so d’aquest dependrà directament de les seves característiques constructives. Els gruixos de la fusta i els materials utilitzats són alguns dels aspectes que determinaran el so final d’un l’ukulele.
Pont: És la peça que trobem encolada damunt de la tapa harmònica. Aquesta juntament amb la selleta situada a la part superior del mànec, eleva les cordes al mateix temps que les fixa per tal que vibrin lliurament i produeixin so.
Boca: La boca és l’orifici per on emergeix el so produït per la vibració de les cordes. Es troba a la tapa harmònica situat a la part frontal del cos de l’ukulele.
Mànec: És la part encolada a la part superior del cos. És un altre conjunt de peces, on hi ha trobem el diapasó, els trasts, la selleta i a la part superior en forma de pala les clavilles.
Cordes: Són l’element indispensable per produir so en qualsevol cordòfon. Normalment a l’ukulele són de niló i el gruix entre la primera i la quarta és el mateix, així com, entre la segona i tercera. El gruix de les cordes es diferent segons si correspon a un so més agut o més greu. Aquestes es toquen amb els dits o les ungles. Les cordes estan afinades de la manera següent: G (Sol) - C (Do) - E (Mi) - A (La) i es numeren de l' 1 al 4, sent A (La) la primera corda y G (Sol) la quarta.
Trasts: Són les peces de metall situades verticalment al llarg del mànec. Es polsen amb les puntes dels dits i cada cop que avancem i polsem un trast la nota puja un semitò.
Selleta: És una barra feta d’os normalment que eleva les cordes per sobre del diapasó.
Claviller (pala): Es troba situat a la part superior de l’ukulele i té forma de pala. És on hi trobem les clavilles que ens serveixen per afinar l’instrument.
Clavilla: És l’element que serveix per regular la tensió de les cordes i que en un instrument de corda és imprescindible per obtenir una correcte afinació.
Diapasó: És una peça de fusta resistent encolada damunt del mànec sobre la que s’hi claven els trasts, la funció d’aquesta és evitar el desgast provocat per la digitació de la mà esquerra sobre el mànec.